Forquilla-Business-amb-Josep-Novell

En Josep Novell té una mirada ferma, directa i alhora capaç de connectar. És un home sense massa embuts i amb les idees clares i ben endreçades. I això es nota. Es nota en el seu discurs, coherent i amb un relat ple de sentit. El sentit dels valors.

Sorprén la humilitat amb la que relata el procès viscut per cafès Novell. I sorprèn perquè lluny de fer-ho des d’una posició superba ho fa des de l’exposició transparent de les passes donades per recórrer el seu camí. L’hem convidat per parlar de responsabilitat social corporativa però tot just engegar diu que no, que no parlarà d’això, que parlarà d’empresa. De la seva empresa i del perquè de tot plegat. Que sense una cosa no s’entén sense l’altre. Doncs som-hi.

Cafès Novell és una empresa familiar, dirigida per la família i que actualment està ja en la segona generació. Aquesta a la que pertany en Josep. El seu negoci pot semblar senzill d’entrada: comprar cafè arreu del món, torrar-lo i vendre’l. Però tot just és el contrari, el món del cafè és complexe, ple de matisos i elements que condicionen el resultat final. I el resultat final no és el compte de resultats sinó la tassa de cafè que prenem al bar, al restaurant o a l’hotel. Perquè d’allí diu en Josep surt la gasolina que necessita tota empresa per sobreviure, els ingressos. Així que vetllar per l’excel·lència en la tassa del cafè ha sigut des de l’inici la seva visió, el motor que belluga cada dia tota una organització.

Com es fa per aconseguir que un cafè sigui excel·lent? Doncs en primer lloc fent la venda directament, sense distribuïdors. Anant a cada màquina, a cada barista. A trepitjar el carrer cada dia del món i tenir una proximitat absoluta amb la seva tassa de cafè. Aquella de la que n’estan tant orgullosos que hi posen el seu nom. Quelcom que els identifica arreu, el seu cafè. Però és clar, ara ja ho sabem, el cafè és complexe i en un moment determinat s’adonen que amb això no hi ha prou. Que la seva tassa de cafè no és excel·lent i que això, per als Novell, no és suficient. Així que lluny de quedar-se curts es posen una meta de les que desanimarien a la majoria: tenir el millor cafè del món, ni més ni menys. Però els Novell no són de la majoria, són d’aquells que on la majoria veu una limitació ells veuen una inspiració.

Què implica això? Doncs anar directament a l’origen, al productors. Pujar a molts avions però també a molts camions i camionetes. A conèixer els racons del món on es té cura del millor cafè, a entendre què diferencia un cafè que es cull en dues passades d’un que es fa en tres. A comprendre que en el de les tres passades estar la millor selecció de maduració i que d’aquesta sortirà la seva tassa. Aquella que estan buscant, la tassa excel·lent.

Però, és clar, el cafè és capritxós. Ja ho hem dit, és complexe. Encara queda el barista, l’aigua, la temperatura, la ceràmica, la pressió i tantes altres variables al voltant d’aquesta tassa tant fugedissa. Cal professionalitzar el procés, cal garantir que la seva tassa serà la millor. Que serà excel·lent. Es posen al costat del client amb formació, amb més preparació i acompanyament. En ajudar-lo a fer del cafè no una batalla de preus sinó una cursa cap a l’excel·lència. En comprendre que junts ho poden fer créixer des del mateix costat de la barra, la del barista.

I arriba un moment en el que es tanca el cercle i s’adonen que amb tot plegat tampoc hi ha prou. Que una tassa no serà mai excel·lent si no es fan responsables de tot el procés. Que si no ho fan mai tindran aquest millor cafè del món. S’adonen que, per posar un exemple, comprar cafè genèticament alterat per no necessitar ombra afecta les migracions dels ocells. I que això té molt més impacte mediambiental del que pot semblar. O que els residus en la preparació del cafè no poden anar directament als rius perquè malmeten l’entorn de les comunitats que hi viuen. O que els drets socials als que aquí estem acostumats s’han de defensar arreu. I que a més això té un lloc en el mercat, que el futur passa per un consum més responsable.

S’adonen que no trobaran mai la seva tassa de cafè excel·lent fins que ells també se’n facin responsables. Fins que no siguin venedors responsables, productors responsables, accionistes responsables, gestors responsables. I això, que es diu ràpid, és un discurs madurat i integrat de tal forma que és natural, que forma part ja del seu ADN. No és una estratègia comercial per semblar més atractius; de fet si ho fos en podrien ostentar i no ho fan. Simplement són responsables i prou.

I ara? Ara què? Ara segueixen igual. Bé igual, no. Segueixen innovant, perseguint el futur; la tercera onada. Noves fórmules, nous productes, nous mercats, noves vies per seguir el seu camí. Ells ara estan portant la seva tassa de cafè arreu del món. Allà on hi hagi algú disposat a prendre una tassa del millor cafè del món, allà els trobareu.


El 17 de setembre tornem amb Marc Armengol de Roc Blanc Hotels.

De què parlarem? L’empresa familiar com a context empresarial particular amb necessitat d’una visió de negoci global. Del “micro” al “macro”, passant per la rendibilitat.De l’individu a la família.

De la família a l’empresa. De l’empresa al negoci. Un itinerari apassionant. La necessitat d’adaptar l’empresa als nous temps mantenint l’essència dels orígens. Resiliència empresarial

Sobre Marc Armengol: En Marc Armengol és andorrà. Té 39 anys, està casat i té dos fills. Al febrer del 2001 s’incorpora a Roc Blanc Hotels com a Adjunt a Direcció de Hotel Termes Montbrió,  on farà el salt com a Director d’Operacions del grup per acabar-ne sent el Director General. Forma part de molts col·lectius vinculats al Turisme des de fa anys, i disposa d’una àmplia experiència i coneixements en gestió hotelera, especialment en organització d’equips, desenvolupament operatiu, gestió financera i estratègia comercial.

Reserva

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *